Aquest és un problema molt greu i molt present en l’actualitat, i és molt probable que creixi en el futur com a conseqüència de l’increment del tràfic marítim i de l’augment en la mida i la velocitat dels vaixells. La Comissió Balenera Internacional, o IWC per les seves sigles en anglès (International Whaling Commission), va crear el 2009 una base de dades on es poden registrar impactes de vaixells amb cetacis, i des d’aleshores se n'han registrat més de 1.200.

​

La balena franca comuna és el cetaci que xoca amb vaixells més sovint. A l’Atlàntic nord només en queden uns 350 exemplars, i tot i que s’han canviat algunes rutes marítimes per tal d’evitar o com a mínim disminuir els encontres, continuen sent els cetacis més afectats per aquest problema, i es pateix per la seva conservació. Un 35% de la mortalitat d’aquesta espècie ve donada per les col·lisions amb vaixells.

 

Al mar Mediterrani el problema és el mateix. Una de les principals causes no naturals de la mort de catxalots i rorquals comuns és aquesta. A la part nord-occidental del Mediterrani, entre un 16% i un 20% de les balenes moren a causa dels impactes amb embarcacions, i al Mediterrani sencer moren aproximadament 40 balenes cada any per aquesta mateixa causa. Es pot veure que en un tros de mar relativament petit comparat amb tota la Terra els números són alts, i per tant la quantitat de morts causades per vaixells cada any a nivell mundial ha de ser molt gran.

 

Aquestes col·lisions, però, no sempre acaben amb la mort de l’animal. Hi ha molts individus vivint avui en dia amb les conseqüències d’un encontre desafortunat amb un vaixell. S’ha calculat que un 15% de les balenes que emigren a Nova Anglaterra (Estats Units) presenten ferides o cicatrius per aquesta causa.

​

Per trobar una solució a aquest problema, s’ha d'estudiar la causa. Sembla estrany que les balenes (o altres cetacis) no s’apartin del camí del vaixell, però en veritat aquest fet té més d’una explicació. Pot ser que l’animal no interpreti el soroll de l’embarcació com un perill, fet que pot passar si viu en un entorn molt transitat pels vehicles i s’hi ha acostumat. Pot ser que l’animal estigui fent una activitat de més importància en la seva vida que apartar-se d’un vaixell, com per exemple menjar o socialitzar. De vegades les condicions de l’aigua o la forma del vaixell pot fer que el so del motor no s’escolti al davant de la seva trajectòria, i quan l’animal sent el soroll ja és massa tard per apartar-se. En tot cas, no hem d’oblidar que som els humans qui tenim la culpa de les col·lisions i qui hem d’intentar aturar-les. Com que sabem que és probable que els cetacis no s’apartin i que és difícil localitzar-los perquè passen la major part del temps sota l’aigua i sovint emergeixen a la superfície inesperadament, els vaixells haurien d’anar amb molt més compte i estar atents en tot moment.

 

Hi ha certes propostes de solucions, com per exemple canviar les rutes de les embarcacions segons les poblacions de cetacis en cada època de l’any, o disminuir la velocitat a la qual viatgen els vaixells (com més baixa és la velocitat, menys possibilitats hi ha que es produeixin col·lisions o que aquestes siguin mortals).