Cada dia moren cetacis atrapats en xarxes de pescar. Les xarxes no poden distingir entre espècies, i per tant no atrapen només el tipus de peix buscat, sinó qualsevol animal que hi pugui haver a la zona. Aquest fet s’anomena “bycatch”.

​

Hi ha una certa tècnica de pesca que utilitza xarxes de deriva i que és una amenaça especialment greu pels animals marins. Es tracta d’unes xarxes gegants que es deixen al mar, flotant, i normalment s’hi queden durant uns quants dies. Qualsevol animal que passi per allà corre el risc de quedar-s’hi enredat. Quan això succeeix, l’animal lluita per desenredar-se’n fins que mor a causa de la falta d’aliment o a la falta d’oxigen, en el cas dels cetacis. Si l’animal es pogués alliberar, segurament li quedaria alguna cicatriu o ferida que dificultaria el seu moviment. L’any 1991 les Nacions Unides va regular la mida de les xarxes, fixant un màxim de 2,5km de llarg. Abans d'això, però, algunes arribaven a mesurar 60km.

 

Un cop les xarxes són recollides, tots els animals no desitjats que s’han pescat són llençats al mar de nou, sense importar que siguin morts o que tinguin ferides que molt possiblement poden acabar amb la seva vida.

 

La Unió Europea ha prohibit l’ús d’aquestes xarxes, però es continuen utilitzant a la resta del món.

​

Molt sovint, el material de pesca es perd pel mar, convertint-se en un altre perill, ja que es pot enredar al cos dels cetacis. El fil de pescar, per exemple, pot causar-los ferides o fins i tot amputar-los parts del cos. Sovint es difonen per internet vídeos de gent ajudant a balenes a desenredar-se de cordes, plàstics o altres objectes. Per sort, aquestes han pogut trobar humans que els han ajudat, però en la majoria de casos no és així, i els animals es veuen obligats a viure amb dificultats de moviment que els poden causar molts problemes.