El curs 2016-17 vaig tenir la sort de poder estudiar a Canadà durant 10 mesos. Durant aquest curs vaig formar part de l’Environment Club (club mediambiental). Un dia cap a final de curs vam tenir una convidada -mare d’un alumne- que va compartir amb nosaltres una activitat que havia fet: va formar part d'una recollida d’escombraries en una platja de Tofino, British Columbia, que va durar 14 dies. Ella hi va participar durant 4 dies, i ens va explicar la seva experiència. Relatava que la quantitat de deixalles que hi havia era impressionant. Els objectes que es trobaven més repetidament eren les ampolles de plàstic. Els dispensadors de tampons també eren molt abundants. Van trobar-hi un televisor, i fins i tot un tanc enorme de propà que encara gotejava, el qual van haver de tractar de manera especial. A més, van fer un estudi per veure d’on provenien totes les deixalles, i es va descobrir que gran part venien del Japó i de la Xina, fet que demostra la facilitat amb què les deixalles, plàstics i productes químics són transportats arreu del món a través del mar.

 

​

Un 90% dels residus recollits va poder ser reciclat. Els plàstics eren, sense dubte, el material més present.

 

Vuit milions de tones de plàstic (8.000.000.000 kg) entren als oceans cada any, constituint el 80% del total de la contaminació marina.

 

1,5 milions d’animals, com cetacis, aus, peixos i tortugues, moren cada any per culpa dels plàstics als oceans.

​

La contaminació de plàstics al mar és, com es pot veure, molt extensa i greu, i afecta els cetacis de diverses maneres:

 

• La primera està molt relacionada amb la contaminació tòxica, tractada en la pestanya "Contaminació tòxica". Els èters difenílics polibromats (PBDE) es troben en el 85% dels plàstics i en un gran número d’objectes de la vida quotidiana (cotxes, alguns matalassos, etc.). Les concentracions de PBDE en els cetacis han estat augmentant dràsticament en les últimes dècades, en alguns casos doblant-se cada 4 anys. Els PBDE tenen una estructura química semblant a la dels PCB, i poden causar alteracions o interrupcions en el sistema endocrí dels cetacis, de la mateixa manera que poden causar deformacions. L’ús dels PBDE es va restringir a Europa, però encara s’utilitzen a molts altres països, entre ells alguns estats d’Amèrica el Nord.

 

• Una altra manera d’afectació és a través de la ingestió. La ingestió de plàstics pot obstruir el sistema digestiu fent que l’animal sigui incapaç de menjar. També els pot crear la falsa sensació de tenir l'estómac ple, causant que no s'alimentin prou i pateixin desnutrició. El gener de 2016 es van trobar a Alemanya, a la costa del Mar Nòrdic, 29 catxalots morts, molts dels quals tenien plàstics a l’estómac, incloent-hi una xarxa de pescar de 13 metres o una part d’un cotxe. Probablement els animals van confondre els plàstics amb menjar. Les balenes no van morir per la ingestió de plàstic, sinó per un error d’orientació, però tot i així són unes dades alarmants.

​

El Mediterrani és el mar amb el fons més contaminat amb plàstics. Espanya és un dels països on més bosses de plàstic s’utilitzen, menys del 10% de les quals es reciclen. Aquestes triguen 150 anys o més a degradar-se. Els dofins són una de les espècies que es veuen més afectades, ja que molt sovint s’ennueguen amb les bosses.

 

• Finalment, els plàstics es poden enredar al cos dels cetacis, causant els efectes explicats en la pestanya "Bycatch".