L’any 2016, mentre estava estudiant a Canadà, vaig tenir l’oportunitat de participar en un tour d’observació de cetacis. Fa anys que aquests animals m’apassionen, i en aquell moment estava tan emocionat per poder-los veure que no em vaig parar a pensar si aquesta activitat era dolenta per ells. M’ho vaig passar molt bé. Vaig poder veure àligues, foques, lleons marins, dofins de flancs blancs del Pacífic, marsopes de Dall i fins i tot una balena geperuda.

 

Un temps després vaig decidir informar-me sobre el tema per descobrir si l’observació de cetacis és una amenaça per les balenes, dofins, marsopes i altres animals marins o no. A Internet vaig veure que és un tema de controvèrsia: moltes pàgines web defensaven que no era perjudicial per la vida marina, mentre d’altres asseguraven tot el contrari. Llegint diferents explicacions i arguments vaig construir la meva pròpia conclusió:

 

L’observació de cetacis no té un efecte negatiu en la vida dels animals, i pot arribar a ser una activitat beneficiosa ja que consciencia el públic sobre la seva situació. Això sí, s'han de respectar les normes i els animals.

 

És important informar-se bé sobre les empreses que ofereixen aquest servei abans de realitzar l’activitat. Molts dels treballadors que condueixen les barques que porten el públic a veure els cetacis són biòlegs marins o persones especialitzades i apassionades pel tema que faran del tour una activitat entretinguda i on s’aprendran moltes coses sobre aquests animals, i que sempre respectaran les normes per no fer-los mal.

 

El problema arriba quan no es fa cas de les normes. Cada estat o regió té la seva pròpia normativa que s’han de seguir. A Canadà, per exemple, els vaixells no es poden apropar a més de 100 metres de les balenes (si són elles les que s’apropen al vaixell és obligatori que aquest es quedi quiet o es mogui només si està en un lloc on molesti molt els animals), la velocitat ha de ser més baixa de 13km/h quan els vaixells estan a menys de 400 metres de les balenes, les embarcacions no poden apropar-se a elles per davant o per darrere, sinó només pels costats, i no poden posar-se en el seu camí. Això és només un exemple d’algunes de les normes que regulen l’observació de cetacis.

 

La lògica diu que les empreses que ofereixen aquesta activitat seguirien les normes, però jo mateix he comprovat que no és així. Un cap de setmana estava de càmping amb la meva família canadenca just al costat del mar. Vam tenir la sort de veure un grup d’orques passant a prop d’on érem nosaltres, i les vam observar des de la distància. Al cap d’un moment, les orques ja estaven rodejades per barques d’observació de cetacis i altres embarcacions que es van acostar al grup molt més del que està permès. Les orques sortien a respirar, es submergien i tornaven a sortir un minut després. Just després que es submergissin, algunes de les barques es col·locaven just al punt on les orques acabaven d’estar, envaint el seu espai.

 

En aquella zona hi ha moltes empreses d’observació de cetacis, i quasi tots els grups de dofins, balenes i marsopes acaben estant rodejats de barques tot el dia. I quan no es respecten les distàncies, el soroll dels motors intervé en les activitats dels animals, dificultant la seva alimentació i comunicació o canviant les seves rutes, entre d’altres. A més, ja no és només el soroll dels motors el que els molesta, sinó el fet de ser seguits tot el dia i de no poder estar sols com hauria de ser.

 

A més, s’haurien d’estudiar més a fons les distàncies a les quals els vaixells no intervenen en la vida dels animals marins. Que un estat hagi imposat unes normes no vol dir que aquestes siguin correctes. S’haurien de dur a terme estudis científics que determinessin la distància mínima, el nombre de vaixells màxims i altres variables per aconseguir que aquesta activitat no sigui gens perjudicial per als cetacis.

 

També és important navegar a una velocitat baixa, ja que no es pot predir quan i on emergirà una balena i això comporta un alt risc de col·lisionar amb elles, especialment quan es recorren zones on hi habiten molts cetacis.

 

Per tant, no és només qüestió de seguir les normes, sinó que s’ha de ser conscient en tot moment dels perills d’aquesta activitat, i s’ha d’anar amb el màxim de compte tota l’estona per evitar perjudicar els animals.

 

Això sí, sempre serà millor tant pels espectadors com pels animals anar a veure’ls al seu hàbitat natural que fer-ho en delfinaris i zoològics.