Els cetacis utilitzen el so per moltes activitats vitals, com per exemple la comunicació entre els membres d’un mateix grup o la localització de menjar.

 

L’ecolocalització que utilitzen alguns cetacis (totes les espècies de dofins i algunes balenes) consisteix a enviar ràfegues de sons, tant d’alta com de baixa freqüència, de tal manera que les ones dels sons reboten en els obstacles que troben i retornen al punt d’origen, és a dir, a l’animal. Estudiant quines ones retornen i quines no, els cetacis que utilitzen l’ecolocalització poden detectar tant obstacles en el seu camí com bancs de peixos o altres tipus d’aliment. Per aconseguir el bon funcionament de l’ecolocalització els cetacis tenen una oïda molt aguda i sensible.

 

Els humans provoquem molts sorolls sota el mar, interrompent tant la comunicació com l’ecolocalització dels cetacis. Els motors de vaixells, els radars i les plataformes petrolíferes són unes de les principals causes de la contaminació acústica que dificulta la vida als cetacis. L’oïda d'aquests animals és massa sensible a aquests tipus de sorolls, que els poden causar confusió i desorientació, dificultat per localitzar el menjar i alimentar-se, dificultat per comunicar-se amb els altres individus i problemes al sistema auditiu i nerviós, la qual cosa els afectaria durant la resta de les seves vides. Els sorolls també els poden provocar la pèrdua d’oïda temporal o permanent.

 

 

La contaminació acústica causa canvis en les conductes i la manera en què actuen els cetacis, com per exemple l’abandonament del grup, el canvi de rutes migratòries o la interrupció de l’aparellament.

 

Les grans balenes produeixen sons greus que poden viatjar centenars de quilòmetres. La balena blava pot produir el so més fort d’entre tots els animals del planeta. Els sorolls produïts pels humans redueixen la distància que els sons dels cetacis poden viatjar.

 

​

​

Sonars
 

Els efectes que causen els sonars són molt greus. Molts vaixells utilitzats per les armades utilitzen sonars, els quals funcionen com l’ecolocalització dels cetacis, és a dir amb ones sonores. Aquests sons, com he explicat, interfereixen en la vida dels cetacis. Més concretament, l’ús de sonars pot causar en algunes espècies la pèrdua completa d’oïda i de l’ecolocalització durant uns quaranta minuts. Els animals es desorienten i, com a conseqüència, pugen ràpidament a la superfície. Aquest ràpid ascens provoca danys al cos dels cetacis, com poden ser embòlies massives o hemorràgies internes. Això passa perquè la diferència de pressió entre les diferents profunditats del mar és molt gran. En molts casos s’han trobat grups de cetacis morts en platges per culpa de l’ús de sonars militars.

 

Les Illes Canàries era el lloc amb més morts de zífids (una espècie de cetaci) del món, exactament en una zona on es feia ús de sonars militars. Un estudi relacionava l’ús dels sonars amb la mort dels zífids, així que l’any 2004 el Govern va decidir prohibir-ne l’ús en aquella zona. Des d’aleshores, no hi ha hagut ni un sol cas nou de morts massives de cetacis (s'anomena mort massiva quan es tracta de dos o més individus), demostrant que l’ús de sonars és un greu problema per aquests animals.

​

​

​

Exploració i extracció de petroli i gas
 

Els efectes de l’exploració i extracció de petroli i gas es poden incloure en altres amenaces de les quals ja he parlat o parlaré més endavant. Les dividim en tres grups: la contaminació acústica, la contaminació tòxica i la degradació de l’hàbitat.

 

Tant l’exploració dels fons marins per trobar aquests materials com la construcció i el funcionament de les màquines per extreure’ls provoquen forts sorolls i fins i tot sismes, que al seu torn també causen ones sonores. Qualsevol fuga en les bosses de petroli o gas subterrànies i submarines provocaria l’escapament d’aquests materials, que són molt tòxics i perillosos pels cetacis.

 

Per últim, les màquines necessàries per a l’extracció ocupen l’espai on habiten els cetacis, i com que provoquen forts sorolls els animals es veuen forçats a marxar del lloc. En alguns casos registrats, les zones ocupades eren la principal font d’aliment per certs cetacis.